Maçonnerie féminine en Andorre : un projet de Grande Loge insolite

Un grup de dones maçones, amb vincles a lògies franceses i espanyoles, ha iniciat els tràmits informals per crear la primera Gran Lògia Maçònica Femenina d’Andorra. El projecte, encara en fase de consultes prèvies i sense registre formal al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, suposaria un fet insòlit en un país d’aproximadament 85.000 habitants on mai ha existit una estructura maçònica autònoma i on el 88 % de la població es declara catòlica. La iniciativa sacseja el silenci històric de la maçoneria al Principat i situa Andorra al mapa de l’expansió de la maçoneria femenina a Europa.

Per què Andorra ara?

Andorra no és un país qualsevol per a la maçoneria. És l’únic Estat del món amb dos caps d’Estat: el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, i el bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, copríncep episcopal des del 2003. Aquesta figura institucional, vestigi dels Pariatges de 1278, converteix l’arquebisbe d’Urgell en un actor inevitable davant qualsevol iniciativa maçònica al país.

El Principat no té tradició maçònica femenina organitzada. La presència maçònica a Andorra ha estat testimonial, amb petits grups vinculats a lògies franceses i espanyoles, però sense estructura autònoma. «La creació d’una Gran Lògia femenina a Andorra seria un fet insòlit en el context pirinenc i europeu», assenyala el briefing intern de Càmera de Mestre. «Andorra, tradicionalment vinculada a l’Església catòlica i amb una societat petita, acolliria una estructura maçònica femenina autònoma.»

El projecte arriba en un moment de creixement sostingut de la maçoneria femenina a Europa. La Gran Lògia Femenina de França (GLFF), fundada el 1952, compta amb més de 14.000 membres a tot el món, segons dades de la pròpia obediència. És la referència natural per a qualsevol iniciativa en l’àmbit francòfon, que inclou Andorra. Altres obediències femenines, com la Gran Lògia Femenina d’Espanya i les de Bèlgica i Itàlia, han crescut amb milers de membres en les últimes dècades, tot i que no hi ha xifres oficials comparables per al projecte andorrà. Ambdues obediències podrien exercir de valedores del projecte, però no hi ha confirmació oficial del seu suport.

Les impulsores i el silenci institucional

Les dones que impulsen el projecte mantenen vincles amb lògies franceses i espanyoles, segons ha pogut saber aquest mitjà a través de l’article de La Veu Lliure que va destapar la notícia. No obstant, no ha estat possible obtenir declaracions directes de les protagonistes. El projecte es troba en fase embrionària, sense registre formal al BOPA, i les impulsores no han fet pronunciaments públics.

El silenci també embolcalla les institucions andorranes. El Govern de Xavier Espot Zamora, president del Principat des del 2019, no s’ha pronunciat sobre la iniciativa. Tampoc ho ha fet Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, que com a copríncep episcopal ostenta la prefectura de l’Estat compartida amb França. «No existeix declaració pública de l’executiu andorrà sobre la iniciativa maçònica femenina», confirma la investigació de Càmera de Mestre. «El silenci institucional és significatiu.»

L’absència de reacció oficial no és casual. Andorra ha avançat cap a la laïcitat de forma gradual des de la Constitució de finals del segle XX, que reconeix la llibertat religiosa però atorga un estatus especial a l’Església catòlica. El procés de secularització s’ha accelerat al segle XXI, però la influència de l’Església continua sent rellevant, especialment al sistema educatiu i a les tradicions socials. Un pronunciament públic del copríncep episcopal contra el projecte podria tensar les relacions entre l’Església i un Estat que busca modernitzar-se.

El factor eclesiàstic: la doctrina catòlica i la maçoneria

La posició del copríncep episcopal és institucional, no religiosa, però la seva condició de bisbe catòlic li confereix una autoritat moral que transcendeix la política. Històricament, l’Església catòlica andorrana ha mantingut una posició contrària a la maçoneria, en línia amb la doctrina tradicional de la Santa Seu.

Les declaracions de la Congregació per a la Doctrina de la Fe dels anys vuitanta estableixen la incompatibilitat entre la fe catòlica i la pertinença a la maçoneria. Aquesta doctrina continua vigent, tot i que a la pràctica les relacions han millorat a molts països. A Espanya, hi ha diàlegs informals entre maçons i catòlics, i alguns sacerdots han mostrat una actitud més oberta.

No obstant, la tensió segueix viva. La Conferència Episcopal Nòrdica ha publicat en dates recents una carta en la qual afirma que no existeix «maçoneria compatible amb el catolicisme». Aquest pronunciament demostra que la doctrina oficial de l’Església no ha canviat i que qualsevol projecte maçònic en un país de tradició catòlica com Andorra trobarà, com a mínim, una resistència moral.

La maçoneria femenina a Europa: un fenomen en expansió

La maçoneria femenina ha experimentat un creixement significatiu a Europa en les últimes dècades. La GLFF, amb més de 14.000 membres, és l’obediència femenina més antiga i nombrosa del continent. La segueixen altres obediències nacionals amb diversos milers de membres cadascuna. El model femení exclusiu (només dones) coexisteix amb el model mixt (homes i dones), representat principalment per l’Orde Maçònica Mixta Internacional «Le Droit Humain», fundada a finals del segle XIX i amb desenes de milers de membres a tot el món. Andorra, per la seva mida i el seu context social, podria convertir-se en un laboratori d’aquest model de maçoneria femenina en un entorn de forta tradició catòlica.

«La maçoneria femenina creix a tot el món, i Andorra, malgrat la seva mida, es converteix en un escenari simbòlic d’aquesta expansió», apunta el briefing de Càmera de Mestre. La iniciativa andorrana no és un fet aïllat, sinó part d’un moviment global que busca la igualtat de gènere dins de l’Orde i la visibilitat de la dona en espais tradicionalment masculins.

Què significa això per a Andorra?

Els lleidatans que creuen la frontera per treballar o fer compres a Andorra coneixen bé la idiosincràsia del Principat. Un país petit, amb una economia basada en el turisme i el comerç, on l’Església catòlica ha tingut un pes històric determinant. L’arribada d’una Gran Lògia femenina no només canviaria el mapa maçònic del Pirineu, sinó que posaria a prova la capacitat d’Andorra per integrar la diversitat ideològica i religiosa al seu teixit social.

El projecte no és, per ara, una confrontació. No hi ha declaracions públiques de les impulsores, ni reacció del copríncep episcopal, ni pronunciament del Govern. Però el silenci és eloqüent. Andorra s’enfronta a una decisió que transcendeix la maçoneria: com gestionar la coexistència entre una tradició catòlica arrelada i una societat que avança cap a la laïcitat.

L’absència de dades oficials sobre el nombre de maçons a Andorra (no existeix registre oficial de la maçoneria com a institució al Principat) i la manca de confirmació del suport de la GLFF o la GLFE al projecte afegeixen incertesa. El que sí que està clar és que el projecte existeix, que està en fase de consultes prèvies i que, si prospera, convertirà Andorra en el primer país del Pirineu amb una Gran Lògia femenina autònoma.

Tancament: el símbol d’un canvi

Andorra, aquest petit país d’uns centenars de quilòmetres quadrats encaixat entre França i Espanya, sempre ha sabut adaptar-se. D’economia pastoral a paradís fiscal, de societat tancada a destinació turística. Ara, un grup de dones maçones li ofereix l’oportunitat d’escriure un nou capítol de la seva història. La creació d’una Gran Lògia femenina no és només un fet maçònic. És el senyal que la laïcitat, la igualtat de gènere i la llibertat de consciència avancen fins i tot als racons més tradicionals d’Europa.

El projecte està en fase embrionària, sense registre formal, sense declaracions públiques, sense reacció institucional. Però ja és aquí. I quan la maçoneria femenina truca a les portes d’un país amb un bisbe com a cap d’Estat, el silenci mai és la resposta definitiva.